El porteig i els portanadons ergonòmics

El porteig i els portanadons ergonòmics

El porteig i l’ús de portanadons està arrelant en la societat actual. Malgrat ser una necessitat bàsica dels nadons humans ser portejats per tal de poder-se desenvolupar física i psíquicament, l’ús de portanadons s’havia vist minvat per l’aparició del cotxet i altres elements com tumbones, gandules, etc. que la indústria de la puericultura s’ha encarregat de saber vendre molt bé, en detriment d’allò bàsic i únic que necessita un nadó: el contacte físic amb la seva mare.

Des de quan es porteja?

Des de temps ancestrals han existit formes de portar els nadons a coll. El porteig és un art  i una forma respectuosa de criar els nostres fills.

Som mamífers portadors, i com a tals, tenim la necessitat de portejar els nostres nadons des del seu naixement per tal de poder-los cobrir les seves necessitats bàsiques.

Segons la biologia del comportament, els mamífers els podem classificar en tres grups. Els nidícoles, els nidífugs i els portadors. L’espècia humana som portadors, però dins d’aquest grup hi ha els actius i passius. Antigament tots érem actius, ja que teníem pelatge i les cries es podien agafar al pèl del seu portador, però els humans, al perdre el pèl, vàrem passar a ser portadors passius, la qual cosa significa que necessitem d’estris per tal de transportar els nostres nadons. Hem de pensar que el seu cos està dissenyat per ser transportats a braços, no amb cotxets. Disposen d’una sèrie d’adaptacions anatòmiques que ens demostren que estan destinats a ser portejats. Aquestes adaptacions són les següents: tenen les cames flexionades i lleugerament obertes, la columna vertebral en forma de “C” i no de “S” com els adults, i tenen el reflex de prensió palmar i plantar, totes per tal de poder-se adaptar i acoblar al cos del portejador.

D’aquesta manera, es cobreix el que s’anomena exterogestació, la gestació fora de l’úter, per tal de continuar el desenvolupament dels nostres nadons, en contacte pell amb pell amb el portejador, en essència, amb la mare.

El fet de portejar no és una moda actual, sinó una necessitat arrelada als nostres gens amb arguments tant de caràcter físics com emocionals. El porteig assegura la continuïtat de l’espècie humana, ja que garanteix que les necessitats bàsiques dels nadons quedin cobertes, tant les físiques de desenvolupament motriu, com les emocionals. I respecte aquetes últimes, permet fer-ho amb confiança i autoestima.

Per què es porteja o s’hauria de portejar.

Hi ha molts motius pels quals portejar, però bàsicament és o hauria de ser per cobrir les necessitats bàsiques dels nadons. De fet, si escoltem el nostre propi instint, el que tenim innat, per defecte sempre estaríem amb el nostre nadó a braços. No obstant, com que arrel de l’aparició del cotxet, tumbones,... s’ha perdut la tradició ancestral de portejar, doncs la gent no escolta el seu propi instint i es creuen que són més lliures deixant el nadó en una cuna, un cotxet,... què passa però, quan aquest nadó plora, plora i plora? Doncs, normalment, que aquests pares agafaran el seu nadó en braços per consolar-los, simplement doncs, seguiran el seu instint. Però, i si portegéssin? Probablement aquest nadó no arribaria a plorar ja que tindria les seves necessitats bàsiques cobertes.

Quines són doncs aquestes necessitats que el porteig ens permet cobrir constantment?

Doncs bé, els éssers humans estem programats per sobreviure en unes determinades condicions des del naixement, però alhora necessitem que se’ns cobreixin unes determinades necessitats bàsiques de forma externa, ja que els humans naixem de forma prematura i ens és vital que se’ns cobreixin per sobreviure. I a què es deu això? Doncs a què per supervivència de l’espècie,  la gestació humana es va escurçar en el moment en què vàrem aconseguir posar-nos drets. En aquest moment, l’estructura òssia va canviar per suportar el nostre pes, llavors el canal de part es va fer més curt i els cranis dels nens més grans per encabir-hi un cervell desenvolupat. Amb aquesta conjunció, es va haver d’escurçar la gestació de 18 a 9 mesos per tal de què les dones i/o els nadons no es morissin en el moment del part. Qüestió de supervivència!! Per aquest motiu existeix el concepte de l’exterogestació, que consisteix en continuar la gestació fora l’úter matern fins adquirir la maduresa necessària. Aquesta gestació s’ha de fer en contacte pell amb pell de la mare, el qual proporciona tots els elements bàsics per sobreviure i dura uns nou mesos aproximadament, que correspon en el moment en què el nadó pot començar a desplaçar-se per sí sol.

Segons el Dr. Nils Bergman, en el seu documental “Restaurando el paradigma original”, la temperatura corporal de la mare augmenta dos graus i en contacte nadó-mare, el primer aconsegueix el seu estat ideal.

Segons el Dr. Bergman, el nadó estant en contacte amb la seva mare aconsegueix:

      Protecció física

      Protecció immunològica de la llet materna

      Protecció neurològica contra l’estrès

      Major immunitat per quan sigui més gran.

Però el nadó té altres necessitats que el contacte amb l’adult li proporciona:

      Necessitats fisiològiques: aliment, higiene i descans (*).

      Protecció física davant de perills reals, i emocional davant de perills imaginaris (*).

      Explorar l’entorn: en un primer moment amb la mare, des del seu contacte i posteriorment separats de la mare a través del contacte amb les coses, els sentits, el gateig, caminant,...

      Jugar (ells aprenen a través del joc): primer amb la mare, després sols i finalment en grup en contacte amb altres nens.

      Establir vincles afectius: primer amb la mare i després es va obrint el cercle al pare, germans, avis, tiets, cosins, amics,...

(*) Aquestes ja ens en parla el Dr. Bergman.

Però no només té beneficis pel nadó, sinó que la mare al no separar-se del seu nadó li proporciona:

      Menys problemes amb la lactància, la qual sol ser més duradora i l’ajuda a prevenir càncer de mames, ovaris, osteoporosis i depressió postpart.

      Dorm millor.

      Més unió que implica menys abandonaments de nadons (vincle).

      Dones empoderades que se senten competents per cuidar al seu nadó.

      Se senten capaces, fortes i sàvies.

      Enforteix les habilitats parentals.

      Menys violència i per tant, menys estrès.

      Dones que confien en les capacitats del seu cos i del seu amor.

Simplement doncs, aquestes dones recuperen la confiança en el seu propi instint i crien els seus nadons de forma amorosa, amable i seguint les seves pròpies sensacions. I si el nadó, quan neix, té la seva mare a prop té totes les seves necessitats bàsiques cobertes.

En paraules de Nils Bergman, “La pell de la mare és l’ambient natural del nadó”.

Una d’aquestes necessitats bàsiques dels nadons és el vincle, el qual és essencial per al desenvolupament de l’ésser humà: establir vincles afectius.

parlar de vincle i porteig és parlar d’una simbiosi necessària pel correcte desenvolupament humà.

Ara bé, la necessitat de porteig no només és o hauria de ser per una qüestió afectiva i emocional, sinó que també té les seves raons físiques, de desenvolupament físic i motriu adequat del nadó.

El porteig afavoreix un òptim desenvolupament físic dels nadons evitant certes patologies com la displàsia de cadera o la plagiocefalia. Des del naixement, la columna vertebral dels nadons està corbada i té una forma de “C”. A mesura que va creixent i madurant, aquesta columna s’anirà desplegant fins que, en el moment en què comencen a caminar per sí mateixos, tenen la columna desplegada i en forma adulta de “S”. Però com que aquest pas de “C” a “S”  es dóna de forma gradual, hem d’afavorir transportar els nostres nadons de forma que es respecti la seva postura fisiològica i natural. Tanmateix, els seus genolls han de quedar per sobre del seu maluc, per tal d’evitar la displàsia de cadera. Així que la forma de les seves cames han de quedar en forma de “M”. 

Els portanadons ergonòmics respecten aquesta forma natural i es van adaptant a l’edat del nadó i el seu desenvolupament corporal. No obstant, els cotxets o llitets no respecten aquesta postura fisiològica, ja que a l’obligar-los a estar completament estirats, la seva columna vertebral s’estressa i es tensa. Estudis científics demostren que mantenir la columna vertebral del nadó recta no és una posició fisiològica, a part de què forçar la columna vertebral del nadó també pot influir negativament en el desenvolupament de les seves caderes, provocant displàsies de cadera. També pot causar deformitats cefàliques per estar moltes hores en aquesta posició estirada. Tanmateix, el fet de col·locar-los estirats en horitzontal pot causar deformitats físiques. Investigacions demostren que els nadons que passen gran part del dia completament estirats sobre la seva esquena, no només els és perjudicial per la seva columna vertebral i les caderes, sinó que en molts casos acaben amb plagiocefàlia, deformació òssia del crani, el qual queda aplanat en la part posterior o lateral, i amb poc to muscular, ja que no poden moure’s en contacte amb la gravetat de l’entorn.

Podem concluir doncs, que el porteig i l’ús de portanadons ergonòmics ens evita, tanmateix, possibles lesions físiques als nostres nadons.

Però fins ara només hem parlat dels beneficis del porteig pel nadó, ara bé, també hem de tenir en compte que és beneficiós pel portejador.

Sempre i quan es faci amb un portanadó adequat que compleixi els requisits per ser ergonòmic, per la persona que porteja també té beneficis físics i emocionals.

En quatre línies i molt resumit, podem dir quant als beneficis físics, doncs el fet de què el porteig diari i constant ajuda a adquirir un bon to muscular i evita lesions de sòl pèlvic, i quant a nivell emocional el fet de què reforça l’autoestima del portejador, sentint-se més lliure, capaç i feliç.

Podeu trobar un ampli surtit de portanadons ergonòmics a la web. I per a més informació o consultes relacionades amb el porteig segur, us podem posar en contacte amb nosaltres. Us assessorarem respecte quin o quins són els portanadons més adequats per a vosaltres, les vostres necessitats i el vostre estil de vida.

Feliç porteig!

Deixa un comentari

* Nom::
* E-mail: (No es publicarà)
   Pàgina web:
* Comentari:
Introdueix el còdi